La saga de ‘Wonder’ es tancarà amb dos llibres més.
20/01/2015
.jpg)
.jpg)
Des de l’any 2012, Wonder es manté entre els llibres més venuts a Catalunya. I tot gràcies a una trobada inesperada en un supermercat: una criatura amb la síndrome de Treacher Collins i RJ Palacio i la seva família. Arran d’aquesta casualitat, neix Wonder (La Campana) i, després, la seva seqüel·la, El capítol del Julian. I aquest dimarts, Raquel Palacio ha explicat a El món a RAC1 que la saga es tancarà amb dos llibres més: Plutó, que surt als EUA entre aquest mes i el vinent, i un quart, que es publicarà al maig.
- “És increïble per a mi que aquest llibret, tan petit, el meu primer intent d’escriure acabi així, és increïble.”
- “Vaig veure una nena que tenia la mateixa malaltia que l’Auggie té al llibre. I va ser la meva inspiració per escriure aquest llibre que es dirà Wonder i serà sobre aquest noi que va néixer en mi no sé com però ho va fer.”
- “El meu fill tenia 3 anys. Quan va veure la nena, es va espantar i es va posar a plorar. I jo no sabia com reaccionar i vaig marxar molt ràpid. El que hauria d’haver fet és intentar ensenyar al meu fill que no hi havia cap motiu per espantar-se.”
- “Vaig tenir un gran sentiment de culpabilitat. Ho vaig fer per protegir la nena, perquè no volia que veiés el meu fill plorant després d’haver-la vist. Em feia por que la molestés que el meu fill plorés.”
- “No he tornat a saber mai més res d’aquesta nena. Tot va passar en una botiga de gelats, però es veu que aquesta família no era del meu veïnat. Vaig tornar-hi després, per saber si en sabien alguna cosa, però no vaig tenir sort.”
- “Aquella mateixa nit em vaig posar a escriure la novel·la, com una mena de teràpia.”
- “Volia escriure Wonder per als meus fills, volia fer quelcom que els interessés. Tenien 11 i 3 anys.”
- “Els nens poden ser molt cruels, però també són tremendament nobles.”
- “La cara és el que presentem als altres quan ens coneixem. És molt i molt important per a les persones. Tenir una cara que espanta i tenir 10 anys ha de ser molt difícil.”
- “El més increïble ha estat que tothom ho ha llegit. A Anglaterra el van publicar com un llibre per a adults. Hi ha àvies que m’envien correus electrònics dient-me que han gaudit molt llegint-lo, que s’ho han passat bé o que han plorat. És el més increïble de tot.”
- “També ho ha estat el fet de rebre molts correus electrònics de pares i mares amb fills amb aquesta malaltia o malalties similars, que fan els seus fills especials o diferents de la majoria dels nens.”
- “Era important per a mi veure que en Julian, només perquè faci coses dolentes, no vol dir que sigui mala persona. Cometre errors no l’ha de condemnar a ser dolent per sempre. Volia explorar per què feia malifetes, perquè assetjava l’August. I sovint, la por és el que fa reaccionar així els nens.”
- “Sí, una miqueta sí. Volia fer una mica de psicòloga del Julian.”
- “Hi haurà un tercer llibre. Es dirà Pluto [Plutó], com el planeta. Serà des del punt de vista de Christopher, un amic de l’Auggie de quan era petit. Té molt a veure amb la vida de l’Auggie. Sortirà aquest gener o febrer i sortirà en llibre digital. I després, el quart serà des del punt de vista de Charlotte. Una de les amigues que mai va ser una amiga bona però tampoc va ser dolenta. Al final del llibre sí que s’adona que potser hauria pogut ser millor persona. Aquest sortirà cap a l’abril o al maig, també en llibre electrònic.”
- “Després, començaré un altre llibre que no té res a veure amb Wonder. Sóc escriptora i vull escriure.”
- “Vaig conèixer el director de la pel·lícula de Wonder. Vam estar esmorzant i em va agradar molt com veu la pel·lícula. Per a mi és molt difícil perquè és com tenir un fill i passar-lo a gent que no coneixes. Crec que serà una molt bona pel·lícula. El director és en John Krokidas.”
- “No sé si l’actor que faci d’Auggie tindrà la cara ‘normal’ [i el maquillaran] o bé tindrà de debò la síndrome de Treacher-Collins.”
- “No volia dissenyar la coberta del llibre, volia que l’experiència fos només com a escriptora. Però m’agrada.”
- ”Seria fantàstic venir per Sant Jordi. M’encantaria. Seria diví. No sé si podria venir, però m’agradaria molt.”
A continuació, podeu escoltar l'entrevista que va fer el periodista Jordi Basté (RAC1) a l'escriptora dels llibres, RJ Palacio. És una autora que concedeix molt poques entrevistes i aquesta n'és una d'elles. Esperem que us sembli interessant. Feu click a la icona:
