L'ACRÒSTIC DE LA BIBLIOTECA

BIBLIOTECA

BUSCAR: La biblioteca entesa com un espai de recerca, per anar-hi a buscar informació de tot tipus. Espai de descoberta

INTERÈS: La biblioteca, per ésser important per un infant, ha de ser un espai lúdic, viu, integrat dins l’aula, important,  amb materials interessants que valgui la pena mirar, manipular,…

BADAR: Badar és sinònim d’abstreure’s, d’encantar-se mirant alguna cosa. Tenir l’atenció distreta esdevé negatiu quan es té l’atenció en un lloc que no convé, però…S’ha d’afavorir que els infants passegin i badin pel racó de la biblioteca.

LLEURE: La biblioteca s’ha d’entendre com un espai lúdic, de lleure on s’hi organitzen altres activitats que no són només mirar o llegir contes: jocs, exposicions, xerrades, etc.

INICIATIVA: La dinàmica de la biblioteca de l’aula hauria de ser el resultat de les iniciatives del grup classe, de manera que l’alumnat hauria de ser partícip de l’organització i del funcionament del racó.

ORGANITZACIÓ: La biblioteca s’ha d’organitzar de manera que sigui un element important de la dinàmica d’aprenentatge de l’aula. Caldrà crear bases mínimes d’utilització, d’organització dels materials i de normes d’ús.

TEMPS: Tenir present en fer els horaris el temps que es dedicarà a la biblioteca de lleure i d’aprenentatge, en un marc de flexibilitat

ESPAI: Caldrà  preveure un espai important, que sigui adequat i que contingui els elements necessaris: catifa, coixins, prestatgeries verticals, faristol, taula i cadires, espai d’audicions, carpetes de préstec, cartellera,  etc.

COMUNICACIÓ: La biblioteca ha de crear la funció i l’actitud de compartir i d’afavorir l’intercanvi d’opinions, sensacions i sentiments (serà la millor activitat d’animació a la lectura).

ACTIVITATS: Activitats individuals i col·lectives, activitats a casa i a l’escola, activitats amb soroll i amb silenci, activitats…

Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC), Seminari monogràfic “Parlar pels descosits”.

“Llegir per llegir-se”

“Quan llegim ens llegim. Cada pàgina que passem d’una obra de ficció ho és de la nostra experiència de vida, que consisteix, poc o molt, en una colla de desenganys i d’il·lusions, en una barreja estranya d’amor i d’odi… La manera de viure dels altres no ens pot ser estranya, perquè tots estem abocats a la finestra que mostra el paisatge de l’humà. Els personatges de ficció mostren en singular alguna cosa que ens afecta a tots.

Ensenyar a llegir és un imperatiu de l’escola. Com fer-ho? Aquesta és la qüestió. Avui, per donar-hi resposta, ens cal ser agosarats.

Oblidem-nos de convertir la comprensió lectora en la resposta a un reguitzell de preguntes tancades. Qüestionem la manera de tractar les lectures obligatòries. Anem més enllà de fer un ús esporàdic de la biblioteca del centre i convertim-la en un centre neuràlgic on els llibres tinguin vida. Per ensenyar a llegir cal un adult que llegeixi i, més que obligar, s’obligui a estar al dia de la producció literària. Es tracta d’entrar a l’aula amb ganes de compartir una història i de convidar tothom a interpretar-la. Els mestres han de ser bons lectors. Com podria algú que no ha sentit un calfred després de llegir un poema, ensenyar a llegir poesia? Només aquells que en alguna ocasió han sentit la necessitat de treure el temps de sota les pedres per acabar una bona novel·la poden transmetre el plaer de la lectura.

Ensenyar a llegir, millorar la comprensió lectora, és entrar a l’aula i encendre la flama de l’interès per una història, per la manera com uns personatges arriben a construir una petita història versemblant, interessant i que ens diu alguna cosa de nosaltres mateixos. Si parlem d’ensenyar a llegir parlem de mestres que desitgen perdre’s entre les pàgines d’un llibre i fer que els altres també s’hi perdin. Aquest és l’inici de l’aventura de llegir, d’ensenyar a llegir per trobar més matisos quan més enllà de la finestra apareix la vida.

(Publicat al Diari ARA) – Jaume Cela és mestre i escriptor – - Juli Palou és doctor en filosofia i educador -

ELS DRETS DEL LECTOR

Els lectors tenim gustos molt diversos. La gran gamma de gèneres i tipologies de textos fan que cadascú de nosaltres ens decantem o escollim un producte en concret. 

Aquest gust per la lectura i definició per un tipus de gènere literari es va adquirint amb el pas dels anys, i a còpia de tocar i remenar llibres diversos. És aquí quan el lector té la decisió de seguir amb la lectura del llibre o si pel contrari la vol aturar. 

Doncs si volem fer nous lectors no hem d'obligar al nen/a a llegir lectures que no són del seu gust, sinó contagiar-lo de l'amor per la lectura. D'aquesta manera aconseguirem entusiasmar a l'alumne perquè llegeixi per plaer i sense obligacions.

A continuació, tenim els "drets del lector", que el conegut mestre Daniel Pennac va recollir en un decàleg:

També us els podeu imprimir fent un click amb el ratolí.